diumenge, 17 de juliol del 2011

Elizabeth Blackwell

Elizabeth Blackwell va néixer el 1821 a Bristol, Anglaterra, dins d'una família anglesa amb una suficient capacitat econòmica per pagar una formació a ella i els seus germans. El 1831 la seva família va emmigrar a Cincinnati als Estats Units- on el seu pare obriria una refineria a Nova York. A casa seva feren acollida als esclaus que fugien del sud per aconseguir la llibertat al Canadà.
Després de la mort del seu pare va voler estudiar medicina a la universitat per arribar a ser metgessa però van rebutjar la seva sol·licitud en deu universitats fins quan va ser acceptada a la Universitat de Geneva (Nova York) on es gradua el 1849 sent així la primera dona que es doctora en medicina als Estats Units.
Se'n va anar a París on va exercir en la maternitat i obstetrícia però el seu desig de ser cirurgiana no va ser possible, perquè va quedar cega d'un ull. Va tornar als Estats Units i amb perseverància i tenacitat va crear el primer hospital del món dirigit només per metgesses on atenien els malalts pobres i desamparats. Durant sis anys va treballar en la pobresa i l'aïllament professional però el 1857 juntament amb la seva germana Emily van obrir una escola d'infermeria per a dones. Uns anys més tard, el 1868, va ajuntar aquesta escola, l'Escola de Medicina per a dones, on va tenir com a col·laboradora la Dra Rebecca J. Cole (1846-1922), la segona dona negra graduada en medicina el 1867. La primera dona afro-americana va ser Rebecca Lee Crumpler (1831-1895) que va obtenir el seu diploma tres anys abans, el 1864. Elizabeth va escriure tractats per difondre consells i recomanacions sobre la prevenció i com millorar la higiene i l'alimentació. Entre les seves obres figuren: "L'educació física de les joves" (1852), "L'element humà del sexe" (1884) i "Primers treballs per a l'obertura de la professió mèdica a les dones" (1895). Va tornar a Anglaterra on va fer instal·lar l'Escola Londinenca de Medicina per a Dones on va exercir la càtedra de ginecologia i va donar conferències als obrers de Londres. Va seguir lluitant per la seguretat contra la malaltia, la millora de les vivendes dels pobres i les cooperatives per dismunuïr el preu dels aliments. Va combinar la seva pràctica mèdica amb la croada moral contra la prostitució i a favor de l'educació sexual dels joves i amb el seu esperit actiu i emprenedor, va desafiar la censura i els facultatius de la seva època i els facultatius del moment. En els Estats Units, l'única institució que va acceptar les dones des del 1871 va ser l'universitat de Siracusa fundada per metodistes progressistes. Elizabeth va morir a Hastings, al sud d'Anglaterra, el 1910 amb 89 anys d'edat. Als inicis del segle XX, el 1910, les reformes del metge Abraham Flexner (1866-1959) impedirien novament l'entrada de les dones en les escoles de medicina als Estats Units. La medicina es va convertir durant vàries dècades en una professió per homes blancs de classe mitjana-alta que cobraven salaris elevats pel seu servei.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada